Teixit d'esperança
Diuen que l'esperança no mor mai.
Sóc eterna com els àtoms en l'espai.
Cor feble, fetge malalt, pulmó foradat,
ni vosaltres no em podreu condemnar!
L'amistat i la solidaritat amables virtuts vitals,
Matèria etèria, cossos cerquen altres cossos,
Un donant de generositat reviu en un trasplant.
Amb el cos regenerat, tinc una nova vida per davant!
© Carme Folch, 2011 (amb motiu de la Marató de TV3)
http://www.locantich.cat/2011/12/teixit-desperanca-poemes-per-la-marato.html
17 de desembre 2011
TEIXIT D'ESPERANÇA
Etiquetas:
Poema per la Marató de TV3 de 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada