"STELLA"

Estel, des d’allà dalt
Em mires, m’il·lumines
Jo, d’aquí baix estant
Sento la teva llum, el teu pes
L’univers sencer,
M’aixafa.

La ploma decanta la balança
Cap a la bondat però és massa lleugera
Pel que venç el plat del mal.
No hi ha res més, els comptes estan fets
La justícia de Maat es paga cara.

Oh cel, t’imploro, no m’esclafis
Ara no, sóc menuda
Tu ets immens i poderós
Per què no continuem així
Mirant-nos, estudiant-nos
Observant-nos en la foscor
Com fa amb la víctima el seu depredador?


© Carme Folch, 2011.

"FUGIDA IN AVANTI"

De vegades cal enfurismar-se amb el món
Per adonar-nos de qui som
De que estem vius i saber cap a on
Ens duu la corrent de l’existència

De vegades, cal donar un cop de puny a la taula
Una trencadissa, un parell de crits
O fer una ganyota agre, a l’Altre

En aquest instant precís,
El món es para, ens guaita i ens fa una rialla
Llavors ens retrobem i tot torna a mare.

Després d’aquest moment d’epifania
És quan veiem més clara la sortida:
O segueixes el camí i avances
O fuges i corres enrere.

Una advertència, permeteu-me:
El continu espai-temps, que és més aviat un problema
I la Llei de Newton i la pomera:
Passavolant, resigna’t, es pot anar endavant
Però mai surt bé el fugir cap enrere.



© Carme Folch, 2011.

"EL BALL DE LA CUCA DE LLUM"

Cuca de llum en la foscor
Que perduda cerques respostes en el món
massa gran i fosc,
on tot et fa por.

Voldries ser papallona per anar de flor en flor
Tot volant a la llum, fugint de la negror
De la nit que t’espanta
Amb les seves ombres i estranyes remors.

Cuca de llum en la foscor
Duus el far en el cos
Però no l’encens per por als depredadors
Oh, bella cuca de llum no pateixis, no.

No hi ha cap ésser tan vil i menyspreable, no
Que vulgui acabar amb la teva lluentor.
Tu ets la Llum amiga meva, tu tens el do
D’il·luminar la vida a cada pas i treure, a la nit, el dol:
Tu ets el Vident, la nostra Salvació.



© Carme Folch, 2011.

"VALIENTES “LEJÍAS” HIPOCRITAS"

Ni la lejía más pura
Limpiaría el alma de los corruptos.
Alma negra, podrida y despiadada
De aquellos inmorales que, con malas artes, prosperan.

Sociedad basura, sistema de chistera.
La sociedad lo ve, lo sabe; pero es idiota y ciega,
No denuncia a los impostores
No se planta ante los malhechores.
Sistema corrupto e hipócrita:

¿Dónde están los Hércules, los Atilas, los Aquiles?
Prometeos sin fuego que ofrecer
Vendidos por la comodidad o por pocos billetes…
¡Levantaos y no os quejéis!
O callaos y restad cómodos en vuestras vidas retretes…

© Carme Folch, 2011.