"EMBRIACS", poema agre.

Embriacs

Ànimes dèbils que cerquen veritat i valor en el fons d’una ampolla
on només hi moren el dolor, la venjança i la mort.
Violents es tornen aquells covards, cecs i sords als seus actes
mentre l’ànima negra els corromp les entranyes.

Un cop han travessat el límit,
Ningú els pot ajudar.
No hi ha volta enrera mentre
deixen orfes famílies senceres.
Plenes de dolor i tristesa per la pèrdua.

Dèbils que beuen per oblidar qui són
i allò que els turmenta
Però l’alcohol no mitiga la pena
sinó que els passa una factura cruenta.

A quin preu paguen els desgraciats
la seva fugida del món real que tan els irrita?
Pobres ignorants, si sabessin que ni tan sols la mort
els deslliurarà de l’angoixa i la pena?

En un pou han caigut:
han perdut família, honor i feina.
Cauen i cauen més avall on l’infern,
els engoleix a grans glopades, de foc i flames
tot esperant-los, impacient, amb les portes obertes.

"Perdida"…poema existencialista

"Perdida"…poema existencialista

Estoy perdida.

Miro atrás y me consumo viva:
Luces, aplausos, ilusión, fantasía…
Yo había de ser alguien,
de la que hoy sólo soy cenizas.
¿Cómo reencontrarme con aquella niña ilusa?
¿Cómo poder ser bendecida, de nuevo, por el amor y la Musa?

No hay destino sin reconocer tu sino:
Mira atrás, aprende de tu pasado
para crear un presente fuerte y un futuro con luz y alicientes.
Reinvéntate, encuentra tu alma, tira de ella y tápate con su materia etérea.
El poder está en ti, nunca lo has perdido.
Ha estado siempre ahí, te ha acompañado y contigo ha crecido.
Si escuchas con atención oirás nuevamente
esa niña alegre que ahora ríe con voz de mujer.