"ESCRIC UN NO DIR RES"

Escric un no dir res
Sense res a dir
Només embrutar paper.
Escric un no dir res
Amb la pesantor de l’acer
Al cor i un nus en l’ànima.
L’angoixa de l’existir
En un món cec i sord, al viure.
Vacant d’il•lusió, sense alè,
Sense plans per a construir res.

Escric un no avui buit
Amb un passat present estàtic
I un futur incert enlaire.
No són mots durs ni cínics
Són proves tangibles del podrit,
Tot plegat minúcies reivindicatives
En el paper, solament taques opaques.

Escric un no dir res, dient ja massa
I el silenci en els mots que retrunyen
Traeix els planys de l’Home
En un món englobat que gira i gira
Com una adés servil, adés rebel, màquina més.


© Carme Folch, 2011.