ELS QUATRE CAMINS PARAL·LELS

Qui no té por de descobrir
Que en realitat no sap res,
Que tot just ha fet quatre passes
I que encara li resta molt camí per fer?

La vida és així, cal anar petit à petit
com dirien els nostres veïns francesos
Que el món encisen i saturen
amb els seus perfums, formatges i filòsofs il·lustrats.

No per més córrer avancem més
No per anar més ràpid fas més feina.
Cal anar poc a poquet
I esmolar ben bé les eines...

Ara és l’hora caminadors, ara és l’hora de fer feina
Als quatre camins paral·lels
no vulgueu buscar-hi dreceres, ni capitals.
Catalans, ara és nostra hora de fer bona feina!.


© Carme Folch, 2011.

TEMPUS FUGIT

El Tiempo se escapa del corazón de los hombres
Día a día. Tic, tac.

El Tiempo se esfuma del alma de los necios ignorantes,
Hora a hora. Tic, tac.

El Tiempo corre por las venas de las damas altivas suspirantes de amor
Minuto a minuto. Tic Tac.

El Tiempo huye del deseo de los jóvenes arrogantes.
Segundo a segundo. Tic, tac.

El Tiempo se pierde entre las nubes
Y el sol de los días comunes. Tic, tac...

El reloj sin agujas de la Torre marca las horas el Tiempo Fugitivo.
Antes, ahora y siempre. Tic, tac, tic, tac, tic, tac, tic, tac, tic, tac.


Se acabó. Tempus fugit.



© Carme Folch, 2011.

Les Erugues

Una-llarga-corrua-d’erugues
Creuen-el-carrer-i-avancen-totes-juntes
Cap el bosc.

Cegues-sordes-i-mudes-continuen
Avancen-sense-aturador-les-orugues-porugues
Cap el bosc.


Correu, menudes!
O el perill de quatre rodes us esclafarà!

Les-erugues-peludes-feixugues-
Moren#espetegades#aixafades#víctimes#del#progrés
Quan anaven cap el bosc...


© Carme Folch, 2011.