Por escènica...

Quan tens certs somnis les coses es capgiren, el teu univers trontolla, les afirmacions es tornen dubtes. No cal estar dormint per tenir somnis premonitoris on el subconscient et fa de mare, t´aconsella, t´avisa i et fa replantejar els reptes que impulsivament a cop de vent t´imposes, no cal. Relaxa´t. Gaudeix del paisatge, gaudeix de la terra, gaudeix de la vida. Frena. Reflexiona. Potser no hi ha possibilitat de tornar enrera aquest cop. I si fas un pas i caus?. Vols caure? potser no caus, però i si ho fas? Què passa? La vida et desborda?. I què? que passi si vol, que desbordi, que t´inundi. I si et quedes al marge, què passa? si ets feliç per què no? I si no ho ets doncs, llença´t ja és hora, però no cal un suicidi per saber que abans vivies.
Tot és una paradoxa, un miratge, ningú sap què vol ni on va realment. Nomès es deixen empenyer per la corrent per l´inercia, per la pressa de la vida. Vols ser com els altres? molt bé, doncs prova-ho, barreja-t´hi, camufla- t´hi. Si no et convenç, quan puguis afagat al marge i no et deixis endur per la corrent. sigues autèntic, sigues com vulguis però sigues tú.
I tranquil, el cel encara t´scolta i l´infern et rebrà quan vulguis amb els braços oberts. No pateixis, tothom t´espera.