DEFUGIR EL TEMPS

Ha arribat el temps de criar el demà,
Ha arribat el temps de proveir el futur,
Ha arribat el temps d’alletar el Temps
Com si fos un infant petit i perdut.

Ha arribat el temps d’agafar el temps ben fort,
De no deixar-lo avançar, ni amb la mort.
Ha arribat el temps de treure el cap del forat
I mirar cara a cara la vida, la realitat.

Al final, covards i valents junts es podreixen
Sota terra, trepitjats pel mateix Temps alat.



© Carme Folch, 2011.