DOLCES MELS DE L'AMOR PRIMAVERAL

Dolces mels de l’amor primaveral

Dolces mels de l’amor primaveral

Que el sol escalfa i fa créixer

Tonteries que s’escriuen en un paper

Al estar enamorat sense perdre la decència

Si a l'amor i al sol de primavera hi afegeixes...

Dolç elixir d’etilè, més sulfat de mala ingesta,

Amanit amb gotes de vi ranci per la maror cruenta

D’un món que tomba i cau tot i que el teu l’amor el sustenta

Desperta Home de déu, desperta que la revolta promet ser cruenta.

Amor, vi, sol...

Sang, fetge i metzina...

Bonic dol que les mels emmetzina la sàvia de Dionís

L’Apol·lo més bell que a tots fascina,

Alerta Tànatos!  que és Eros el que aquest cop l’excita,

Deixa’l fer pobre  Home de déu, pobre criatura que l’amor el mou...

L’amor el mou i el duu cap a terres hostils, terres verges de inconeixença i lascívia...

Viu en la terra, rebolca’t en el fang, gaudeix i vibra en les mels de l’amor terrenal

Que el demà ningú no el sospita. ..

© Carme Folch, 2013