Noia ara ets dona.
La Primavera et fa renéixer
Les ànsies de ser mare,
En el teu ventre ara buit.
Dona, ara et sents dona.
El sol càlid abraça el teu sexe
Les flors i els seus aromes
Fan sentir que la vida et crida.
Dona, ara et sents mare.
El ventre nu sent que la vida clama
Tot cercant omplir el teu ventre
Per engendrar el fill que el teu cor reclama.
Mare ara seràs mare.
La vida genera vida com la Natura mana
Un acte generós, un acte d’amor,
Un acte natural que fa girar la roda
Tal com la Mare Natura així proclama.
© Carme Folch, 2012
11 de març 2012
Fill de Natura
Etiquetas:
Fill de Natura - poemes primavera
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada