De vegades cal enfurismar-se amb el món
Per adonar-nos de qui som
De que estem vius i saber cap a on
Ens duu la corrent de l’existència
De vegades, cal donar un cop de puny a la taula
Una trencadissa, un parell de crits
O fer una ganyota agre, a l’Altre
En aquest instant precís,
El món es para, ens guaita i ens fa una rialla
Llavors ens retrobem i tot torna a mare.
Després d’aquest moment d’epifania
És quan veiem més clara la sortida:
O segueixes el camí i avances
O fuges i corres enrere.
Una advertència, permeteu-me:
El continu espai-temps, que és més aviat un problema
I la Llei de Newton i la pomera:
Passavolant, resigna’t, es pot anar endavant
Però mai surt bé el fugir cap enrere.
© Carme Folch, 2011.
16 de febrer 2011
"FUGIDA IN AVANTI"
Etiquetas:
"FUGIDA IN AVANTI"
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada