17 de febrer 2011

"STELLA"

Estel, des d’allà dalt
Em mires, m’il·lumines
Jo, d’aquí baix estant
Sento la teva llum, el teu pes
L’univers sencer,
M’aixafa.

La ploma decanta la balança
Cap a la bondat però és massa lleugera
Pel que venç el plat del mal.
No hi ha res més, els comptes estan fets
La justícia de Maat es paga cara.

Oh cel, t’imploro, no m’esclafis
Ara no, sóc menuda
Tu ets immens i poderós
Per què no continuem així
Mirant-nos, estudiant-nos
Observant-nos en la foscor
Com fa amb la víctima el seu depredador?


© Carme Folch, 2011.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Es evidente que hay mucho que aprender acerca de esto. Creo que hizo algunas cosas buenas en características también. Sigue trabajando, gran trabajo!