Escriuré en silencis per dir: “T'estimo!”.
Escriuré en nombres per dir: “T'enyoro!”.
Escriuré en dibuixos per dir-te,
Un cop més, que no puc escriure
Ni un mot sense tu, perquè tu
Ets la tinta i el recipient,
La ploma i el paper.
Tu ets les quatre lletres d'Amor
I el foc clamorós de Prometeu.
Tu vida meva ets el meu alè,
La meva guspira d’energia còsmica,
El Big Bang que em desencadena.
Estimem, t'ho prego, i no tallis
Segles d'evolució continua i serena.
© Carme Folch, 2011.
21 de setembre 2011
INMATERIAL
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada