Ha arribat el temps de criar el demà,
Ha arribat el temps de proveir el futur,
Ha arribat el temps d’alletar el Temps
Com si fos un infant petit i perdut.
Ha arribat el temps d’agafar el temps ben fort,
De no deixar-lo avançar, ni amb la mort.
Ha arribat el temps de treure el cap del forat
I mirar cara a cara la vida, la realitat.
Al final, covards i valents junts es podreixen
Sota terra, trepitjats pel mateix Temps alat.
© Carme Folch, 2011.
11 de setembre 2011
DEFUGIR EL TEMPS
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada