"DARDS ENVERINATS"

Oh, Dolça Musa, vine al meu costat.
Jo t’imploro. Vine, per pietat!.
Ajuda’m, sospirem paraules d’amor,
Obre’m el cor, infla’m l’ànima
Inspirem dolços mots per a mussitar-li al meu dolç amor.

El meu estimat és un ésser menyspreable:
Ha estat cruel i vil amb la meva puresa amable.
Ell em va seduir i ara em deixa,
Vol fugir a temptar noves poncelles.
Odiós monstre! Així es podrís a l’infern!
M’ha destrossat el cor i m’ha enterbolit la ment.

Oh, Dolça Musa, avisa a Amor
Digues-li que estic perduda i tinc por
Car jo era una noieta dolça i gentil
I ara, per culpa seva, tinc l’ànima fosca i vil

Oh, esperits, oh deïtats, aviseu Cupido
Necessito els seus dards enverinats
Sagetes d’amor foll per venjar-me
D’ aquell mal ànima que em va deshonrar.

Que el que Amor ajunta, no ho separi un simple mortal.
I tu, impàvid rufià, beuràs del riu de llet i mel
Que t’ofereix la posseïda bacant
Que aquell jorn malèfic vas cobdiciar.
Les dolces mels que foren antuvi, ara són mera amargor
puix la teva alquímia vil les ha mudat en fel i agror.

© Carme Folch, 2011