"PASTOREL.LA 2.0" poema

Or blanc del sol rebé
La noia que el teu cor reté
Digue’m pastoret, quin sabor té
El nèctar del meu celler.

Del cert, no tant dolç com el d’ella serà
Puix tan verdes mai maduren però
Digues-me quina ´s més bona amant
Car jo tinc gràcia i hermosura
I ella és tan dolça tan...
Que acaba empatxant
Fins el soldat de més bravura.

De la lluna el meu raïm nèctar tragué
De les dolces nits d’amor i de ternura
Que vaig passar premsant-lo, pensant en tu
El meu pastoret de les altures.


© Carme Folch, 2011.