Qui no té sort, sempre disposa d'altres recursos com el consol, però la sort pot esdevenir un consol, també.
Sabeu la història d'aquell home sord, que no sentí la sirena del vaixell que advertia de col·lisió, i que la seva cama de fusta li jugà una mala passada precipitant-lo per a borda?.
Va surar a la deriva durant tres dies, quan un tauró li devorà la cama bona. Finalment, arribà a una illa deserta. El dia següent li semblà endevinar un vaixell en la llunyania i per avisar-lo, no se li ocorregué res més que fer una foguera i senyals de fum, amb la fusta de la única cama que li quedava, la protèsica, però que el vaixell que veu resulta esdevenir un miratge provocat per l'esgotament, la fam, la sed i la febre de la ferida de la cama "bona", que sort que encara conservava, en part. L'home exhaust, cau desplomat a l'arena i un ocell li devora un ull, borni i coix, esguerrat, ja ho estava, pensa "sort que encara estic viu", al no tenir què dur-se a la boca començà a desesperar-se i barrina com sobreviurà, maleint el mal viatge que el dugué fins on era, tot estirant-se dels cabells i rossegant-se les ungles: sord, cec,coix, calb i afònic pensà: "malgrat tot quina sort he tingut". L'infart clogué, per sempre més, el seu pensament.
La conclusió: sempre hi ha lloc per l'esperança, cal ser positiu i lluitar malgrat no tenir armes.
14 de juliol 2010
"Sort"
Etiquetas:
La calor és democràtica
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada