Qui no mataria a qui gosi interposar-se en la fi?
Quan algú té l'objectiu, el desig a tocar, qui no es desfaria de qui/que gosés interposar-s´hi?
Reflexionem, siusplau, reflexionem.
Encara no em faig a l'idea, ho tinc tan a prop que no m'ho crec, totes les pors vénen a nublar-me la visió de la meta, ja arriba la fi!. Digue´m que no és un somni.
Tancar una porta tan llàrgament oberta i reobrir-ne una altra que tenia mig tancada... però això és la vida!
24 de maig 2009
La Bête Humaine
Etiquetas:
llargament coneguda maig 09,
Nova vida
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Jo et mataria a tu però d'enveja... Oh, quina enveja!... Sobretot quan tu arrives al final del camí i a mi és possible que m'obliguin a començar-ne un de nou, des de zero...
NO HO ACABARÉ MAAAAAAAAAIII!!!... :-(
Jo no, però cadascú es com es...
"Reflexionem, siusplau, reflexionem."
Oh! Quin gran personatge del Lluís Marco. Era tan bo.
Publica un comentari a l'entrada