MÓN SORD

MÓN SORD

Quan el món és sord
escup-li un vers.
Un vers rabiós, mesquí, satvatge.
Un vers enverinat, venjatiu, obscè.
Fes-li sentir la teva frustració,
la teva incertesa, la teva nul·litat.
Negue'l, fes-li el buit, margine'l.
Escriu-li amarg.
Quan el món t'ignora,
planta-li cara, insulte'l.
Menystengui'l!
Traspassa-li el teu orgull ferit, el teu despreci.
Torna-li la humiliació de sentir-se invisible; ignorat.
Mostre't orgullós davant seu
i crida'l pel seu nom:

RES!

© Carme Folch, 2015