Finestra al món,
Caixa tonta,
Televisió en color,
Signe d’ostentació i modernitat,
De plasma i 3D, connexió a Internet.
Millor, quan més gran i més prima ets.
Menys intel·ligència irradies
Dia a dia, tot i els milers de canals
i milers d’opcions que ofereixes:
Cine, futbol, pel·lícules, sèries... Pornografia.
Televisió a gust del consumidor.
Manipulació a les mans del Gran Senyor.
Programació per grans i petits,
Per muts i per sords.
Televisió a la Carta,
El món al menjador, al bany, al dormitori i al ordinador.
Què t’ha passat, vella amiga
Que restes subjecta al règim anestesiador:
Quan informes, desinformes,
Alarmes i exageres.
“No tot és telescombreries”- et defenen.
Menys mal!
Si fossis perfecte,
Deixaries als àcids crítics sense feina
I a les malaurades criatures que de tu en depenen...
© Carme Folch, 2011.
01 d’abril 2011
A LA TELEVISIÓ, VELLA AMIGA
Etiquetas:
"A LA TELEVISIÓ,
VELLA AMIGA" poema elegíac
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
La telebrossa, aixó si que es una arma de destrucció massiva de neurones... però el bush no va voler atacar la televisió si no un país per aconseguir petroli, aixi va el món.
La telebrossa, aixó si que es una arma de destrucció massiva de neurones... però el bush no va voler atacar la televisió si no un país per aconseguir petroli, aixi va el món.
Publica un comentari a l'entrada