04 de febrer 2010

musicalment acolorit de calor


Tinc ganes de tastar la mel de la llimona sorda del teu do, res em fa a mi que no soni, ni quan ni fa sol. El cel blanc de vi degota amb els seus raigs porpres, amb gust de lluna amarga, pel trist hivern que fa, sense sol, un do de la mare al si de l'infant que gemega amb un mi ben mol

1 comentari:

david ha dit...

Caram, quanta sinestèsia, quant de solfeig!... :)