"Tautologies post vacacionals"

"Men in trees: homes als arbres. Una gran metàfora per explicar la por humana. Els humans ens sentim a gust i sans i estalvi a casa, és el nostre refugi, com en eles jocs infantils: casa i ja no et podien "matar" ni "pillar"; estaves salvat. Dalt dels arbres passa el mateix, en sentim salvats tot i l'espai reduit, tot i el perill de caure o de perdre´t alguna cosa millor que passi a ras de terra, però ens és igual, sacrifiquem tot allò, per una vista aerea i segura del món. Mullar-se sense aigua. Des de dalt enes fem una idea, sovint equivocada del que passa abaix i ens consolem que les nostres vistes són millors des de l'alçada, almenys més segures..Sabeu allò de que els arbres no deixen veure el bosc, doncs això passa. Ens acomodem i ens sentim segurs i desprès perdem tot interès en res més que en allò conegut i la seguretat que ens ofereix la caseta en el nostre arbre. Després ve alló que el desconegut, l'aliè és pitjor que lo nostre tot i que sapiguem que el nostre espai és reduit, parcial ens entestem a afirmar-nos en la nostra seguretat, en el nostre "món" conegut. Com costa donar un pas més enlla!!!...

"Tot el que fem, encara que sembli inútil, algun dia ens serveix per alguna cosa, si més no, com a tema de conversa."

" Algú em va dir una vegada que els homes tenien el detall de morir-se abans que les dones. Apa nois, de debò us creieu tan considerats?, què passa amb els anys de guerra pre-mortem?"