Els Cargols (Monoleg) 10-12-07

-ELS CARGOLS –

Els cargols. Quins animals ,és curiosos, no? Més...ambigus.
L´ altre dia em mirava un cargol que passejava per una fulla d´una planta del jardí. M’hi vaig fixar no perquè mirés ja que jo estava llegint però per la cua de l´ull vaig veure alguna cosa que es movia i va cridar la meva atenció. Vaig alçar la vista de les lletres i allà estava, tot xino- xano fulla amunt.
Mirant-lo vaig recordar que precisament algú feia poc m´havia dit, mirant un altre cargol, déu ser època perquè sinó d´ on surten tants?, si l´individu just el va veure se li feia la boca aigua mmmm.... una bona dotzeneta d´aquests a la llauna, tal com ho fan allà a les terres de secà a Ponent, aquells, aquells cargols si que són bons, criats així en polseguera fent que mengin fulles seques!!! Fulles seques? En polseguera? Ostres em perdonareu la meva ignorància però mentre l´individu aquell pensava amb la panxa, jo pensava en el pobre cargol sec, torrat.

Jo sempre he cregut que els cargols són animals aquàtics, que no marins eh?. Fins aquí arribo. Es clar que hi ha una espècie que sí que és marina! O dues o més: la cargolina, el cargol de punxes i...el... bé és igual. El que us deia, que jo no relaciono les terres seques de ponent amb cargolets, almenys els que conec jo, com aquell de l’altre dia al jardí.
Què voleu que us digui, jo sempre he vist els cargols banyats en la seva baba, tenen la pell humida no? Doncs per mi això és ser aquàtic, si la baba és aigua doncs aquàtics.
El de l’altre dia, precisament gairebé podríem dir que era marí i tot si sí, el que sentiu. Aquell cargol, tant petit i tan humit anava fulla amunt a la recerca de gotes de pluja, ah perquè aquesta és un altre si els cargols són de secà, perquè surten quan ha plogut?

Què busquen ? cargols??heheh. Doncs això aquell cargolet anava a la recerca de gotes de pluja i quan les va trobar s’hi va banyar. Penseu-hi.
Gotes de pluja: la pluja és aigua de mar que els núvols xuclen i que deixen anar en forma de pluja. Gotes d’aigua de mar. Ho veieu, doncs potser no tots però aquell quasi segur que a més d’aquàtic era marí. Ja li vaig veure quelcom que el feia especial.


Animals de secà deia! Tu si que tens el cervell sec tòtil! Només pensa en la panxa aquell, quina poca sensibilitat!

En canvi les orenetes o gulundrines, per què diantre diuen Golondrines a les barquetes aquelles tant lentes que donen una volteta als turistes i mariners d´ aigua dolça pel Port de Barcelona. Suposo que no es diuen així pels ocells no? Malgrat siguin blans i negres suposo que tenen aquest nom perquè algú amb molta cultura marítima i consciencia pisciforme va anomenar així aquestes embarcacions en honor de la fabulosa classe de peixos així anomenats gulundrines que casualment també tenen unes bandes laterals de color fosc. Aquests peixos curiosament també s’anomenen roncadors, serà pel motos de la barca que també “ronca”, bé si és per això és més coherent que no el cas dels cargols: peix marí amb bandes blaves, amb motor vola per les ones i porta turistes roncant pel Port ai era això? ui crec que m’estic embolicant. Bé és igual, sigui com sigui és més coherent. Heus aquí bells exemples de espècimens aquàtics i marins, com el cargol, ja que el barco i el peix oreneta van pel mar mullat i salt i els ocells, bé suposo que es deuen dutxar sinó la mare oreneta no deixa entrar al pare oreneta al niu.

En fi que, seguint aquesta tesi, continuo deduint que els cargols són uns animals ambigus ja que sempre van mullats però la gent té fixació en ubicar-los en zones muntanyoses, pobres, si, ja sabeu com fa: “cargol treu banyes puja a la muntanya...” segurament això ho cantava un guardabosc de Lleida i d’aquí que la llegenda porti a classificar als cargols com animalons amants de la pols i la muntanya quan, com us deia de bon començament són aquàtics i marins surten del cau de bon mati amb les gotes de pluja i l’albada i van a dormir al mar, desprès de reposar una estona a les brases de la llauna ilerdense, un cop el senyor Roca els torna al seu medi, que com sabeu és el mar.