L’HAVANERA DEL MONTSENY

Mariner de terra endins,
Amb rumb errant,
Saltes les ones dels turons
I escores les arbredes més ferotges.

Mariner de terra endins,
Que, veus el mar, des de l’horitzó
Del cim més alt, regat amb l’aigua més dolça,
Perdut en la broma espessa del matí mandrós.

Mariner de terra endins,
Que per vaixell tens els troncs més alts
I robusts de la contrada amb el fullam com a vela,
Que t’amaga, a raser dels perills de la mar salada.

Mariner de terra endins,
Navega pel cel, llisca per l’aire de la marinada.
No t’amaguis rera les pors i la basarda que sents
En jaure en terres de braus i navegar per les mars més braves:


Fixa el rumb, com l’avi, cap a Cuba a beure rom i somniar mulates
O vira, com Ulisses, cap a Ítaca, terra bressol de la Mediterrània.



© Carme Folch, 2011.

SI UN DIA MARXES

Si un dia marxes
No em diguis adéu.
Si un dia marxes
Saluda’m com si ens
anéssim a veure després.
Vola a favor del vent,
Deixa’t endur pel corrent.
Fes-ho suau, silenciós, fàcil,
Els comiats no són comiats, així,
Fins i tot la mort, és torna passatgera.
Si un dia marxes
No em diguis adéu, sinó a reveure.
Ens retrobarem en qualsevol instant
En qualsevol moment,
quan menys t’ho esperes,
els nostres camins es creuaran, novament,
tot fent drecera.
Si un dia marxes...



© Carme Folch, 2011.

ODA A LA MARE

Mare, mama, quatre lletres,
Una paraula dolça,
La més dolça del món
Car tu em vas donar la vida
A tu, t’ho dec tot.
Deessa divina, font fertilitzant
Amor i tendresa regales
Compartides amb un amant,
I amb paciència educant.
Figura màxima, imprescindible.
Impossible és la vida sense tu.
La teva importància és vital
Tant, que fins i tot Crist és
Nascut de la dolça Mare Maria,
La Mare Natura és dona i mare també
De la mare sortim al món i
a la mare cridem abans de deixar-lo.
Calen més exemples al teu cas?
Mare, marona avui és el teu dia.
Recordem i celebrem la teva figura
I et donem les gràcies per la teva bondat,
La teva generositat al donar-me
El gran do de la vida,
Al donar-me un cos d’eternitat.
Un bes, dolça mare!


© Carme Folch, 2011.

POEMA DEL PECADOR

JO,
Pecador,
Prego a Déu,
Pecador.
No em fa cas,
Pecador,
O no hi és,
Pecador,
Nietzsche ja ho digué,
Pecador,
O té massa feina,
Pecador,
O no dóna a l’abast
Pecador.
Què hi farem!
Pecador,
Un altre dia serà
Pecador,
O mai més,
Pecador...

A pecar de gust,
Que el de dalt se’n anat!



© Carme Folch, 2011.

SANT JORDI DEL SEGLE XXI

Sant Jordi està content
Avui és el seu dia
I es nota en l’ambient.
Mentre canvia el bolquer
Al seu fill somia
Que aquest, un bon dia,
També, arribarà a ser
un valent cavaller
i salvarà la seva princesa
de les urpes del drac foraster.

Ara, és la mare del nen
Qui ha sortit a donar-li cacera.
És una princesa forta i valenta
I treballar no l’espanta ni la violenta.
Sant Jordi sortirà a passejar
Amb en Jordiet per la Rambla
Per veure com la gent s’expressa amor
Regalant-se, en honor seu, el llibre i la flor.

El nen és un bebè però el seu pare l’il·lustra bé:
Li explica la llegenda
De les gestes que antuvi va fer:
“Quan jo era jove era un fort cavaller
que de les urpes del drac ferotge,
a la teva mare, en tragué.
Quan siguis gran i fort salvaràs
la teva princesa, tu també, del drac botifler”.

Jordiet escolta a son pare ben atent
I el mira amb ullets expectants i amatents,
Ja s’imagina un dia cavalcant prest,
A la gropa del seu cavall, per combatre el drac del demà.


© Carme Folch, 2011.

A LA TELEVISIÓ, VELLA AMIGA

Finestra al món,
Caixa tonta,
Televisió en color,
Signe d’ostentació i modernitat,
De plasma i 3D, connexió a Internet.
Millor, quan més gran i més prima ets.


Menys intel·ligència irradies
Dia a dia, tot i els milers de canals
i milers d’opcions que ofereixes:
Cine, futbol, pel·lícules, sèries... Pornografia.
Televisió a gust del consumidor.
Manipulació a les mans del Gran Senyor.
Programació per grans i petits,
Per muts i per sords.


Televisió a la Carta,
El món al menjador, al bany, al dormitori i al ordinador.
Què t’ha passat, vella amiga
Que restes subjecta al règim anestesiador:
Quan informes, desinformes,
Alarmes i exageres.


“No tot és telescombreries”- et defenen.
Menys mal!
Si fossis perfecte,
Deixaries als àcids crítics sense feina
I a les malaurades criatures que de tu en depenen...



© Carme Folch, 2011.

ALMA SULFUROSA

Alma sulfurosa es sin duda la mía
Noto la inquietud en tu seno
Debo dejar abierta la herida
Alma sulfurosa que se expresa sin medida.

Alma sulfurosa mueves mi mano por la cuartilla
Alma errante y arrepentida musitas pecados,
Ansias, alegrías. Dicta a mi corazón,
Resuena tu esencia en mi cabeza vacía.


No pienso. Sólo escribo.


Escribo tus súplicas, no permitas que te silencie.
Sólo tu puedes borbotear palabras, versos y rimas.
Empieza el estruendo, se remueven mis entrañas oníricas
Dime, te escucho, yo escribo, tu, Alma Sulfurosa, libérate:
Dicta, dicta, dicta...



© Carme Folch, 2011.