16 d’abril 2013

DOLCES MELS DE L'AMOR PRIMAVERAL



Dolces mels de l’amor primaveral


Dolces mels de l’amor primaveral
Que el sol escalfa i fa créixer
Tonteries que s’escriuen en un paper
Al estar enamorat sense perdre la decència
Si a l'amor i al sol de primavera hi afegeixes...
Dolç elixir d’etilè, més sulfat de mala ingesta,
Amanit amb gotes de vi ranci per la maror cruenta
D’un món que tomba i cau tot i que el teu l’amor el sustenta
Desperta Home de déu, desperta que la revolta promet ser cruenta.
Amor, vi, sol...
Sang, fetge i metzina...
Bonic dol que les mels emmetzina la sàvia de Dionís
L’Apol·lo més bell que a tots fascina,
Alerta Tànatos!  que és Eros el que aquest cop l’excita,
Deixa’l fer pobre  Home de déu, pobre criatura que l’amor el mou...
L’amor el mou i el duu cap a terres hostils, terres verges de inconeixença i lascívia...
Viu en la terra, rebolca’t en el fang, gaudeix i vibra en les mels de l’amor terrenal
Que el demà ningú no el sospita. ..


© Carme Folch, 2013