
Oh, cuchillos, dagas mortales
Que de flamantes héroes
Su vida os llevasteis
Llevaos ahora la mía
Y ahorradme está existencia
tan vaga y vacía.
Brillantes hojas de libertad eterna
Salvadme de este pesar
antes de que anochezca
No quiero vivir para ver la luna otra vez
Y ver mi cama vacía sin amor y sin su piel
No puedo vivir, no puedo comer
Hacedme, oh cuchillos, a jirones
No dejéis ni una pizca de mí para los ratones
Libradme del mundo y de mi pesar
Abridme cuchillos la senda de mi final.
© Carme Folch, 2011.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris "EL FILO DE LA ESPERANZA" poema. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris "EL FILO DE LA ESPERANZA" poema. Mostrar tots els missatges
29 de gener 2011
"EL FILO DE LA ESPERANZA"
Etiquetas:
"EL FILO DE LA ESPERANZA" poema
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
