18 d’abril 2007

Frases idiotes

Anunci al diari:
-Pis de 20m2 en 6ena planta edifici antic remodelat, amb porteria, entresol, principal, primer,segon,tercer,quart, cinqué i sisé pis. Amb ascensor fins 2on pis. Pis ganga, de facil acces amb escala de cargol de més a menys, Ideal noiets de 18 anys ( si no no hi ha qui puji).

16 d’abril 2007

TOT FREPANT (Extenuada de Admiración) POEMA BILINGUE

TOT FREPANT (d´ Admiració)
(Extenuada de admiración)

Esglai al cor, admiració enaltida,
devoció incessant, respecte perpetu.
No importa el sexe, ni raça ni edat,
simplement et frepa i et captiva.
Et xucla l ànima i et fa dependre´n,
dolça droga que m´ animes i em mortifiques,
no dones descans, sempre ets tu inquieta,
silenciosa, seductora ,qui m´ incites.

(Emoción en el corazón, admiración ensalzada,
devoción incesante, respeto perpetuo.
No importa el sexo ni la raza ni la edad,
simplemente te “frepa “(atrapa) y te cautiva.
Te absorbe el alma y te hace depender,
dulce droga que me animas y mortificas,
no das descanso siempre eres tu inquieta,
silenciosa, seductora que me incitas).


Qui no ha patit mai admiració?,
aquella, descomunal, inevitable i sentida.
Com la dels cristians venerant als Sants o la Verge
i els musulmans l´ Ala que els vigila.

(¿Quién no ha sufrido nunca de admiración?,
aquella, descomunal inevitable y sentida.
Como la de los cristianos venerando los Santos o la Virgen
Y los musulmanes a Alá que los vigila.)

És com l´ iman que dóna vida al ferro
o al nord de la brúixola.
és el mapa i és el guia.
Com verí dins de les venes es filtra l´ admiració,
el seu encant seductor, de l´ admirat, els gestos, paraules i esguard.

(Es como el imán que da vida al hierro
o al norte de la brújula.
es el mapa y es el guía.
Como veneno dentro de las venas se filtra l admiración,
su encanto seductor, del admirado, los gestos, palabras y mirada)

L´ observes, ni te´ n adones, i l´ admires ;
t´ hi obsessiones i et fascina.
Talment poderós i màgic com l´ amor…
però no és aquesta la rima.

( Le observas, ni te das cuenta y le admiras;
Te obsesionas y te fascina.
Tan poderoso y mágico como el amor...
Pero no es esta la rima)

Quan la seva màgia t´ha tocat,
primer el segueixes amb els ulls, el seu posat
les orelles busquen el seu to: t´ identifiques tant que l´ imites.
Com gestant un embrió dins teu : aquí comença la « cria »
que necessita estar prop de la mare «la seva guia ».
Captes tots els petits moviments fins i tot els subtils, els posats i els somriures.

(Cuando su magia te ha tocado,
primero le sigues con los ojos, su pose,
las orejas buscan su tono, lo reconoces, te identificas tanto que le imitas.
Como gestando un embrión dentro de ti: aquí comienza la “cría”
que necesita estar cerca de su madre “su guía”.
Captas todos los pequeños movimientos, hasta los más sutiles, las posturas y sonrisas.)

Tant t’ho mires que ho fas teu:l´interioritzes.
Llavors és el seu personatge qui et guia.
Com si del Halmet de Shakespeare es tractés
tu al teu torn, li dones vida.

(Tanto te lo miras que lo haces tuyo: lo interiorizas.
Entonces es tu personaje quine te guía,
Como si del Hamlet de Shakespeare se tratara
tu a tu turno, le das vida)

L´imatge i figura venerada ara és en tu que es mou i vibra,
talment un alter ego, un fantasma, el monstre de Frankestein
o potser una bella fada, a qui tu has donat vida.

(La imagen y figura venerada, ara es en ti que se mueve y vibra,
tal cual un alter ego, un fantasma, el monstruo de Frankestein
o quizás una bella hada, a quien tu has dado vida)

Tant t´ha frepat l´ ésser observat,
tant de goig et transmet que no vols perdre´l.
El vols en tu i així l´ immortalitzes, l´ imites.
Potser ni conscientment ni amb mala fe
només vols allargar l´ ombra de qui et fascina.
la capa amb que t´ha cobert l´esperit
i que t´ha canviat la vida.

(Tanto te ha “frepado” el ser observado,
tanto gozo te transmite que perderlo no quieres.
Lo quieres en tu i así lo inmortalizas, lo imitas.
Quizás ni conscientemente ni con mala fe
sólo quieres alargar la obra de quien te fascina,
la capa con la que ha cubierto tu espíritu y que te ha cambiado la vida)

Només amb mots o esguards t´ha donat la dura metzina.
No és amor ni tortura, ja que d´ això els àngels
no hi entenem, és més aviat un simbolisme.
La fascinació, quina dolça melangia!
que sense dir ni mot t´ obsessiona, captiva i et xucla l´ ànima en vida.

(Sólo con palabras o miradas te ha dado la dura ponzoña.
No es amor ni tortura ja que de eso los ángeles
no entendemos, es más parecido a un simbolismo.
La fascinación, ¡qué dulce malenconia!
que sin mediar palabra te obsesiona, cautiva y te chupa el alma en vida).

Vigila qui et sedueix i et fascina.
No sempre la més formosa prefereix gall a gallina.
Les paraules a cau d´ orella poden ser metzina
si qui les diu amb intenció d´ arma les mussita.
Intenta comprendre bé el missatge del captivador
abans no t´ esgarri la vida.

(Vigila quien te seduce y te fascina.
No siempre la más hermosa prefiere gallo a gallina.
Las palabras susurradas en la oreja pueden ser veneno
si quien las dice con intención de arma las musita.
Intenta comprender bien la esencia del mensaje del cautivador,
antes que no te arruine la vida).



Breve contextualización de la obra y sentido
Mi formación en filología y filosofía son constante fuente de inspiración para saciar mi “sed le letras”. En el mundo actual donde la mitología se ha tornado en mitomanía, no paramos de idealizar gente de “a pie”, humanos “normales e correntus” que por su proyección pública debido a su labor o por el mero hecho de aparecer en la tele queremos emular: el mundo está lleno de ídolos para la masa: políticos, cantantes, periodistas, futbolistas, chorizos, figuras religiosas… todos ellos nos llevan al mundo de la fantasía y de la “superación personal” el querer ser como… Nos vestimos, peinamos, hablamos, andamos y reímos como ellos en un intento, muchas veces no consciente, de parecernos un poquito más a aquella persona que nos ha tocado con su “gracia” ya tenga mucha (artista, buen profesional) o poca (un “jeta”, un vividor).
Este poema va de esto precisamente, el sentimiento extraño que nos genera la admiración sentida por alguien , sentimiento que no tiene que ver con la atracción sexual ni con el amor, es de otro género, algo confuso e inescrutable que el protagonista del poema intenta describir sin encontrar bien bien las palabras justas. Sólo “frepa” vulgarmente podríamos traducirlo por flipa.
La estrofa final contiene un toque de moralina donde advierte de las sutilezas de los mensajes, de intentar no taparnos los ojos y seguir sino razonar, de ver las buenas intenciones y de encontrar un modelo justo y digno de admirar.

"Diàlegs Satiritzants"

(Com a primera entrada i per situar el lector diré que aquests diàlegs són de creació pròpia i inspiració diversa: converses a cau d´orella, a crits, per telèfon, e-mail, d´escoltes al tren... i calentors pròpies de closca)
Diàleg satiritzant 1:
A- M´agradaria trobar pis prop de la facultat, d´ençà que la Renfe és Renfe haig de sortir de casa dues hores abans per poder arribar a temps i només són 15 km. de distància. Per cert, saps que el professor d´Antropologia social, aquell que va fer la conferència sobre el canvi de sexe repentí experimentat en les hormones dels homo-sapiens-malsexus pel canvi climàtic en l´Era de la Glaciació, viu en l´edifici de darrera la facultat, un piset de 80 m2 per ell sol?

B- Parlant de sexe i perversions, saps que l´altre dia quan dinava al jardí de la facultat, el petit de dins l´illa de cases vaig veure un home tot cofoi, exposant les seves picardies al sol per assecar-les, els hi ha polits i amb poc pudor.

A- En serio? Ara entenc per què diu el profe d´Antropologia social que la roba interior s´ha posat ben cara i que les puntes ben fetes ja no es troben, que la Xina ho engoleix tot... i mentre ho diu es va gratant perquè es veu que és al•lèrgic a la lycra.

Diàleg Satiritzant 2
(esperant l´ascensor i quan arriba)
A- Puges?
B- (n´examina el interior), No, gràcies
A- No esperaves per pujar?
B- Si, però és massa gran
A- Com?
B- Si, el meu pis té 5m2 i és per a mi sol, aquest trasto té 15 i per dues persones em sentiria massa violent amb tant d´espai per cobrir.
A- Cada dia hi ha més sonats, sort que jo visc al garatge de ca la iaia!.

Diàleg satiritzant 3
"D´euros i frescos.."
A. Quants diners tens?
B. No ho sé, no els compto!
A. ah no?
B. No, només els gasto!.
(bibl. filos ub 19/10/05)