09 de novembre 2010

"BUIT" diàleg teatral


BUIT

Un home (H) i una dona (D) al terrat d'un edifici. Quan ell fa el gest d'enfilar-se, ella l'agafa pel braç:

D- No.
H- Deixa'm.
D- No!. No t'hi llencis.
H- Per què? per què m'ho fas? estava decidit.
D- Tu ho has decidit, com sempre.
H- Ja hi som!. Justament ara, per aquí sí que no hi passo.
D- Perdona?
H- Que prou!
D- No, jo dic prou!.
H- No, ho dic ho i s'acabat.
D- Ho veus?
H- El què?
D- Sembles idiota.
H- A sobre, insulta'm.
D- T'ho mereixes!
H. Prou!
D- No, prou tu!
H- Manaire!
D- Imbècil!
H- Histèrica! (la dona fa el gest de marxar). Au sí, això, fuig. Quan et diuen les veritats a la cara la nena fuig molt bé...
D- (s'atura en sec). D'acord. Tu primer, visca la igualtat. Els burros primer!.
H- No, millor passa tu bombonet i veure com s'esclafa el teu cul de bruixa a l'asfalt...encara riuré una estona abans de morir.
D- (somica).
H- (sorprès) Plores? Plores! Au va, ja saps com em poso quan em duen la contrària...Les senyoretes primer (amb to antic, com un iaio).
D- (amb cara de satisfeta d'haver guanyat. El mira d'una manera misteriosa. Tanca els ulls i salta daltabaix).
H- Bruixa egoista!

FOSC


© Carme Folch