Paradoxa humana

De vegades les persones ens donem a nosaltres mateixos, més importancia de la que tenim, algú va dir, i crec qe té raó. Potser amb una vida més sencilla amb les coses essencials i no cal anar a buscar perfeccions perque no existeixen i despres t'enduus ple de desil.lusions de tot i t'amargues.
potser volem distanciar-nos del que el destí ens marca, rebelar-nos, volar a cegues i sovint ens estavellem.
De vegades ens obsesionem en aconseguir i arribar a... mirem amunt, fites massa altes o dificils i no ens adonem que sovint perdem l'essencial i important que tenim a l'alçada dels ulls i a l'abast de la mà, ho deixem escapar i sempre ens adonem de l'important que era quan ja ho hem perdut.