Metateatre

"Tot encadenant paraules, des de Shakespeare a Segarra,
de Molière a Guimerà, passen els records plens d'històries,
de vides, de memòries. Sofriments humans, plors, ira, desenganys,
però també amor, riures i sospirs, esperança, il.lusió.
La vida s'amaga en les paraules que l'actor reanima quan les diu,
surten juganeres, fresques o de vegades punyents i seques.
Autors, idees, Història, personatges, viuen i reneixen sota els focus
en la foscor de la sala els exhalen.
Tot és possible dins del joc escènic, la màgia surt envolta el moment:
Fosc, silenci, silenci, focus, silenci, teló amunt, amunt, l'actor diu, fa, viu la gent escolta amb atenció asseguda a la sala les histories que a escena es relaten: pau, comunió, sentiment compartit, emoció...
Baixa el teló, fosc, silenci, aplaudiments. La realitat torna a imposar-se."