
Un minut més
El rellotge es desperta
Amb una gran remor
Un nou dia comença.
El sol despunta per l’horitzó
La mar en blavor calma i serena
La brisa mou les branques de l’arbre que em saluda
Mentre el cel ja fa minuts que ens observa.
Cal vèncer la mandra
I posar els peus a terra
La Natura es lleva
La vida, de nou, comença.
Primavera, ja t’enyoro
Primavera, ja t’oloro
Primavera, que el món omples de bellesa,
Primavera no triguis, que Amor ja es desperta.
© Carme Folch, 2011.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poema primaveral. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poema primaveral. Mostrar tots els missatges
24 de febrer 2011
TEMPS DE VIDA
Etiquetas:
poema primaveral,
TEMPS DE VIDA
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
