ODA A LA MARE

Mare, mama, quatre lletres,
Una paraula dolça,
La més dolça del món
Car tu em vas donar la vida
A tu, t’ho dec tot.
Deessa divina, font fertilitzant
Amor i tendresa regales
Compartides amb un amant,
I amb paciència educant.
Figura màxima, imprescindible.
Impossible és la vida sense tu.
La teva importància és vital
Tant, que fins i tot Crist és
Nascut de la dolça Mare Maria,
La Mare Natura és dona i mare també
De la mare sortim al món i
a la mare cridem abans de deixar-lo.
Calen més exemples al teu cas?
Mare, marona avui és el teu dia.
Recordem i celebrem la teva figura
I et donem les gràcies per la teva bondat,
La teva generositat al donar-me
El gran do de la vida,
Al donar-me un cos d’eternitat.
Un bes, dolça mare!


© Carme Folch, 2011.

POEMA DEL PECADOR

JO,
Pecador,
Prego a Déu,
Pecador.
No em fa cas,
Pecador,
O no hi és,
Pecador,
Nietzsche ja ho digué,
Pecador,
O té massa feina,
Pecador,
O no dóna a l’abast
Pecador.
Què hi farem!
Pecador,
Un altre dia serà
Pecador,
O mai més,
Pecador...

A pecar de gust,
Que el de dalt se’n anat!



© Carme Folch, 2011.