Aphorixmecs

Diu el savi de la neurona en guàrdia:
"Si vols aconseguir una dona... ensenya-li lluentors"
Amb el corb ens compara l'oracle, qui s'ha cregut per jutjar-nos, d'altra banda ens coneix com sa mare.

musicalment acolorit de calor

Tinc ganes de tastar la mel de la llimona sorda del teu do, res em fa a mi que no soni, ni quan ni fa sol. El cel blanc de vi degota amb els seus raigs porpres, amb gust de lluna amarga, pel trist hivern que fa, sense sol, un do de la mare al si de l'infant que gemega amb un mi ben mol

Love lies can be swept away

Love lies can be swept away

You’d promised me the moon
You just gave me a stone
You’d told me I was your sun
And I treated me like a frog


Too many lies I’ve heard
Too many lies to swept away to clean the way again
Of a corrupted love; a failed heart
Too many clouds are in our the sky and I cannot see the light, oh, oh, oh, no.

I’ve switched off my brain
Why should I plug it on again?
You come here with a sorry and forgive me flowers
I don’t need them I’ve just made grown my own garden.
No more begs, no more sorry, no more empty words of promises
I ask you for an act, a reaction that brings me again to life.


Too many lies I’ve heard
Too many lies to swept away to clean the way again
Of a corrupted love; a failed heart
Too many clouds are in our the sky and I cannot see the light, oh, oh, oh, no.

I give you a chance, the last and real one to emend
What you made wrong and to make all things right now
Stop lies stop fear: Communication, trust and love that’s our new deal.
Are you agree? I’m sure if we work on it we can win
If we give a chance to love together we’ll get a chance of life
Can you feel it it’s still here. Let’s make work to built our “nest” once for real.
But be careful now cause shadows are near:


Too many lies I’ve heard
Too many lies to swept away to clean the way again
Of a corrupted love; a failed heart
Too many clouds are in our the sky and I cannot see the light, oh, oh, oh, no.

where is love?

The answer my friend is floating on the sea
Like a bottle in the ocean
That get stucked in the beach
There in the frozen sand, alone, in a winter grey and chilly morning so far
Keeping inside a message from my heart
Where is love? Does it fall from skies above? Is it underneath the willow tree
That I’ve been watering with tears of love…

Felinitat humana; felicitat animal

Diu la Dorothy un dia fred d'hivern amb una copa de Daniels a la mà:

"No vull un home gosset que el vulgui perquè el tregui a passejar.
Jo vull un home felí que faci rum-rum i m'escalfi els peus al llit, em llepi cada matí i faci el salt del tigre quan toca".

"Llesta la noia"- pensà Paula- "Ara mateix vaig a la tenda a que em canvii la mascota".


Felix- Del latín felix: "feliz, afortunado, dichoso"; originalmente con significado de "fértil, fecundo". Felix the cat!!!!!!

Quan el bell es torna pervers....

"Tautologies post vacacionals"

"Men in trees: homes als arbres. Una gran metàfora per explicar la por humana. Els humans ens sentim a gust i sans i estalvi a casa, és el nostre refugi, com en eles jocs infantils: casa i ja no et podien "matar" ni "pillar"; estaves salvat. Dalt dels arbres passa el mateix, en sentim salvats tot i l'espai reduit, tot i el perill de caure o de perdre´t alguna cosa millor que passi a ras de terra, però ens és igual, sacrifiquem tot allò, per una vista aerea i segura del món. Mullar-se sense aigua. Des de dalt enes fem una idea, sovint equivocada del que passa abaix i ens consolem que les nostres vistes són millors des de l'alçada, almenys més segures..Sabeu allò de que els arbres no deixen veure el bosc, doncs això passa. Ens acomodem i ens sentim segurs i desprès perdem tot interès en res més que en allò conegut i la seguretat que ens ofereix la caseta en el nostre arbre. Després ve alló que el desconegut, l'aliè és pitjor que lo nostre tot i que sapiguem que el nostre espai és reduit, parcial ens entestem a afirmar-nos en la nostra seguretat, en el nostre "món" conegut. Com costa donar un pas més enlla!!!...

"Tot el que fem, encara que sembli inútil, algun dia ens serveix per alguna cosa, si més no, com a tema de conversa."

" Algú em va dir una vegada que els homes tenien el detall de morir-se abans que les dones. Apa nois, de debò us creieu tan considerats?, què passa amb els anys de guerra pre-mortem?"