AVUI no és AHIR

"ancorar-se al passat
no és viure el present i a més
és perdre´s el futur"
Carpe diem- digué el savi!

Normas de la vida y cómo proceder: Capítulo 2, La admiración, buena excusa para la autosuperación:

Normas de la vida y cómo proceder:
Capítulo 2, La admiración, buena excusa para la autosuperación:

“Las ganas de superación y ambición son antiguas como el hombre desde sus primeros días. Por eso en la vida hace falta tener ambición, unos objetivos a fijarse y buscarse una ”liebre”, una “zanahoria” a la que seguir. Una que nos dé motivación, ansia, ganas de tirar adelante, de ir más lejos, de atraparla.
Hace falta buscar un modelo para poderlo seguir y al cual semejarse, emular sus buenas cualidades para poder así crecer nosotros intentando atraparle usando sus armas. Como a todo buen “ burro” nos conviene saber qué zanahoria seguir, cual es nuestra ballena blanca; nuestra Moby Dick, hemos de seguirle la pista y acecharla.
Una vez conseguido el objetivo hace falta reorientarnos encontrando un objetivo mayor y así ir subiendo, ir avanzando, ir haciéndonos mejores, más perfectos, más ídolos en nosotros mismos, quizá empezaremos a seguir una zanahoria para otro que siempre es positivo. Entonces hemos de buscar un objetivo superior y otra vez vuelta a empezar: acercarnos y mirar de superarlo, siguiendo más lejos, adelante, mejor.

No time for love

No time for love,
broken heart
words of wind and silence,
empty moon
lovers cry apart,
their sadness,
there´s no tomorrow
days from now
are grey, cold and full of sorrow.

"ESCRIBIR"

Escribe, esbribe
crea, concibe.
El blanco has de atacar,
a golpe de genio,
a golpe de musa
Escucha: las palabras brollan
de tu mente confusa,
día y noche
sin tregua, sin pausa
quieren salir, quieren decir.
¡Escuchalas!, las tienes ahí.

Por escènica...

Quan tens certs somnis les coses es capgiren, el teu univers trontolla, les afirmacions es tornen dubtes. No cal estar dormint per tenir somnis premonitoris on el subconscient et fa de mare, t´aconsella, t´avisa i et fa replantejar els reptes que impulsivament a cop de vent t´imposes, no cal. Relaxa´t. Gaudeix del paisatge, gaudeix de la terra, gaudeix de la vida. Frena. Reflexiona. Potser no hi ha possibilitat de tornar enrera aquest cop. I si fas un pas i caus?. Vols caure? potser no caus, però i si ho fas? Què passa? La vida et desborda?. I què? que passi si vol, que desbordi, que t´inundi. I si et quedes al marge, què passa? si ets feliç per què no? I si no ho ets doncs, llença´t ja és hora, però no cal un suicidi per saber que abans vivies.
Tot és una paradoxa, un miratge, ningú sap què vol ni on va realment. Nomès es deixen empenyer per la corrent per l´inercia, per la pressa de la vida. Vols ser com els altres? molt bé, doncs prova-ho, barreja-t´hi, camufla- t´hi. Si no et convenç, quan puguis afagat al marge i no et deixis endur per la corrent. sigues autèntic, sigues com vulguis però sigues tú.
I tranquil, el cel encara t´scolta i l´infern et rebrà quan vulguis amb els braços oberts. No pateixis, tothom t´espera.

My EX-

The reality like it is...
no t´arrosseguis...
No te arrastres es penoso...
N´insistez pas...
Oblida´m...

VODKAMAN

L´home que bevia vodka.

Es coneix que un home bevia vodka a totes hores.
Bevia per esmorçar, per matar el cuquet a mig matí, per acompanyar el dinar, per fer més "alegre" el berenar, incús per sopar, també desprès de sopar per per ajudar a fer païr, deia. Per anar a dormir:- "M´ajuda a fer venir el son". A mitja nit quan es llevava per anar a fer un riuet aprofitava per fer-ne un xarrup.
Si un dia havia fet un gran esforç el vodka li retornava les forçes i si un dia feia massa calor el vodka el refrescava. Inclus si es feia mal o un tall s´ho aliviava amb vodka.
- No pot ser, vaig dir. És impossible. I des de quan ho fa això?
- Des de que camina, em van dir.
- Impossible, tindria el fetge fet foie, estaria mort de cirrosis.
- Dincs es veu que no.
- El vulll coneixer.
Un cop el tenia davant no podia veure el que creia, el vaig estar espiant d´amagatotis un dia i mig i la rutina que duia l´home era la que m´havien descrit que feia. Exactament amb puntualitat i ritme marcial.
- Escolti perdoni, vaig fer, li puc demanar una cosa?
- Si.
- Per què veu tant de vodka?
L´home sense immutar-se ni un xic va fer.
- Per passar el fred som a l´hivern treballo ens aquests boscos lithuans on el vodka és l´aticongelant per excel.lencia.
- I, a l´estiu? faig fer amb innocencia. No li fa agafar més calor l´alcohol.
- Si, pero en la quantitat justa és un antitèrmic a més ajuda a protegir les defenses per l´hivern.
-Ah (em vaig quedar a quadres) i vaig decidir deixar-ho estar i marxar amb la meva totileria a una altre banda.
L´ home sense dir res més es va quedar allí palplantat, bevent vodka.