PARENOSTRE DEL BEVEDOR

Dry Martiny que sou en el cel
Sia santificat el vostre nom
Vingui a nosaltres el vostre efecte
I faci’s la vostra voluntat
Aixa, en la Terra com ens duus al Cel.

La nostra copa de cada vespre
Dóna’ns-la avui també
I perdona’ns del bar el compte
Aixa com nosaltres beneïm al cambrer
I no ens deixis caure en l’abstenció
Ans lliura’ns de l’aigua.

Salut!.


© Carme Folch, 2011.

AGOST

Agost 1
  
Hi ha mil maneres d’arribar al cor d’una dona,
Però, amic meu, reacciona, no perdis el temps…
El més efectiu són les joies, les flors o els calers.
 
  
Agost 2
  
Si els homes estiguessin fets per l’amor
Tindrien el cor d’un tamany proporcional
A d’altres òrgans, al sud, més emprats,
Hi esteu d’acord?

Agost 3

Si el meu gos fos un home
No em duria les sabatilles…
Me les hi faria dur.

Agost 4

Sóc una gata que udola a la lluna
Sóc una gata de pell bruna
Sóc una gata jove i rabiüda
Sóc una gata que fuig d’altres bèsties peludes.

Agost 5

Si jo fos un dofí, nedaria al blau marí
Si jo fos un ocell, volaría lliure pel cel
Però sóc la teva estimada i em pertoca
Escalfar-te el llit en la foscor de la cambra.

Agost 6

Tant d’amor que sents per mi
I només m’has escrit un trist “Hola”.
Si m’estimessis de debò,
Del sopar, me’n pagaries el compte?

Agost 7

L’aire que em xuclen els homes
Me’l torna el mar, la atura; la llibertat.
La mel que m’agren els homes,
Me la torna el sol, el cel; la libertat.
Tant de món i ens xuclen la vida,
Tant de món i el seu amor ens afixia,
Tant de mar…per què no s’ofeguen ja?!

UN PAS MÉS (Agost 8)

Un pas més i al davant una tomba d’aigua,
Un pas més i acabar amb aquesta farsa,
Un pas més que m’allunya de la vida amarga,
Un pas més per flotar per sempre en la nostàlgia,
Un pas més i tacar el llibre de ma vida erràtica.


Agost 9

Si fossis un bon amant,
Es veuríem de tant en tant.
Si fossis un bon marit,
Dormiríem cada nit al mateix llit.
Si fossis un bon jan
No m’hauries d’enganyar tant.
Aleshores, si no em serveixes per a res,
Diguem, per què ens hem de veure més?!.


© Carme Folch, 2011.

L'ESTATUS

 
 
Si em vols fer senyora,
Doncs, celebrem-ho!
I que hi hagi boda.
 
Si em vols fer la teva amant,
Doncs, som-hi!
No cal rumiar-s’hi tant.
 
Si el que vols és estimar,
Jo no m’hi resistiré, fes-ho
I no siguis tan covard!
 

© Carme Folch, 2011.

"EL VICIO AHOGA AL VICIOSO"

© Carme Folch, 2011.

OH, DULCE MUERTE, ETERNA VIDA

Oh, Dulce Muerte, Eterna Vida,
¿Dime si tu seno es tan frío y solitario
Como un océano de piedra y barro?
Oh, Dulce Muerte, piadosa Dama Negra
Que siempre das reposo al tormento
De las almas tristes y sufrientes,
Almas perecederas que contigo llevas.
Oh, Dulce Muerte, calma y reposo
Que los moribundos poetas anhelan.

La palabra maldita yace pétrea
Vacía de significado, sin alma. Muerta.
No puedo pensar en verso
Ni rimar más. No puedo.
No encuentro palabras, tengo seco el cerebro
Soy un mal mago de sentimientos
Soy un triste equilibrista de rimas y versos.

Mis metales, mis elementos, no son puros
Mi Alquimia resulta nula.
No puedo traspasar el papel
Con mi pluma de mudo.
El Mundo necesita un Guía, una Luz
Y yo soy cobarde y oscuro.

Mal Vidente, pues, resulto.
La magia de las palabras debería
Mover la Humanidad, mover el Mundo
Y descubrirles la Belleza de la Verdad.
Pero soy ruin. De mi capacidad, dudo.

Soy una estafa, soy un mal brujo.
El hechizo me hechizó la mente
El conjuro hechizó mi orgullo.
La Mentira creada me devolvió
La Verdad anhelada y única:
No soy un Hierofante
Soy un impostor, un Mediocre
Un pobre e iluso poeta errante.

Oh, Dulce Muerte, Eterna Vida,
¿Dime si tu seno es tan frío y solitario
Como un océano de piedra y barro?
Oh, Dulce Muerte, piadosa Dama Negra
Que siempre das reposo al tormento
De las almas tristes y sufrientes
Almas perecederas que contigo llevas.

Oh, Dulce Muerte, calma y serena,
Que los moribundos poetas anhelan.
Llévame, por piedad, llévame ya a
Tu lecho frío, llévame a tu tumba de piedra.


© Carme Folch, 2011.

LA GATA MAULA

Sóc una vella gata,
He viscut la vida per etapes.
Malgrat diuen que tinc set vides
No les he viscut totes seguides.
Sóc vella i em sento ja tosca
Potser hauria d’estirar la pota
Mes he gaudit ja més de mil nits
Tota la vida saltant de llit en llit.
Visc l’amor com la lluna
Amb tota les seves fases. Totes i cadascuna.
Començo:
(us ho relataré tot de memòria
Si us avorreixo no m’ho tingueu en compte,
Sóc gata maula i se’m afluixa ja la rosca
Sóc gata vella escolteu no és cap bajanada)
Segueixo:
Lluna nova: un nou amor a la vora
Quart creixent: trio un amor Jove, quasi adolescent.
Lluna plena: La companyia en el meu llit s’amuntega.
Quart decreixent: En prenc un de mansoi i tendre. Bona gent.
Acabo:
I quan acaba la roda
Comença de nou aquesta història.
Ja us he dit que sóc gata maula, no sóc cap barjaula.
Si el que us he dit us sembla una faula
Preneu-la com a tal, gaudiu-la
I no mireu els meus dits creuats sota la taula.


© Carme Folch, 2011.

VIRTUTS

Si tingués alguna virtut
La compartiria de gust amb tu.
Si sabés cuinar o cosir
Ens casaríem tot seguit.
Si sabés cant coral
Et faria un recital.
Si fos una afectuosa esposa
Tindríem nens, gos i una minyona.
Si fos fidel i recatada
Et duria les sabatilles a l’arribar a casa.
Però amor meu, em sap greu,
No tinc cap virtut de lloança
Només les lletres, les festes
L’alcohol i l’amor a la meva gata
Així que ja ho saps, estimat,
Si vols fer-me moixaines…
Fuig o en sortiràs escaldat!




© Carme Folch, 2011.