POEMA DEL PECADOR

JO,
Pecador,
Prego a Déu,
Pecador.
No em fa cas,
Pecador,
O no hi és,
Pecador,
Nietzsche ja ho digué,
Pecador,
O té massa feina,
Pecador,
O no dóna a l’abast
Pecador.
Què hi farem!
Pecador,
Un altre dia serà
Pecador,
O mai més,
Pecador...

A pecar de gust,
Que el de dalt se’n anat!



© Carme Folch, 2011.

SANT JORDI DEL SEGLE XXI

Sant Jordi està content
Avui és el seu dia
I es nota en l’ambient.
Mentre canvia el bolquer
Al seu fill somia
Que aquest, un bon dia,
També, arribarà a ser
un valent cavaller
i salvarà la seva princesa
de les urpes del drac foraster.

Ara, és la mare del nen
Qui ha sortit a donar-li cacera.
És una princesa forta i valenta
I treballar no l’espanta ni la violenta.
Sant Jordi sortirà a passejar
Amb en Jordiet per la Rambla
Per veure com la gent s’expressa amor
Regalant-se, en honor seu, el llibre i la flor.

El nen és un bebè però el seu pare l’il·lustra bé:
Li explica la llegenda
De les gestes que antuvi va fer:
“Quan jo era jove era un fort cavaller
que de les urpes del drac ferotge,
a la teva mare, en tragué.
Quan siguis gran i fort salvaràs
la teva princesa, tu també, del drac botifler”.

Jordiet escolta a son pare ben atent
I el mira amb ullets expectants i amatents,
Ja s’imagina un dia cavalcant prest,
A la gropa del seu cavall, per combatre el drac del demà.


© Carme Folch, 2011.

A LA TELEVISIÓ, VELLA AMIGA

Finestra al món,
Caixa tonta,
Televisió en color,
Signe d’ostentació i modernitat,
De plasma i 3D, connexió a Internet.
Millor, quan més gran i més prima ets.


Menys intel·ligència irradies
Dia a dia, tot i els milers de canals
i milers d’opcions que ofereixes:
Cine, futbol, pel·lícules, sèries... Pornografia.
Televisió a gust del consumidor.
Manipulació a les mans del Gran Senyor.
Programació per grans i petits,
Per muts i per sords.


Televisió a la Carta,
El món al menjador, al bany, al dormitori i al ordinador.
Què t’ha passat, vella amiga
Que restes subjecta al règim anestesiador:
Quan informes, desinformes,
Alarmes i exageres.


“No tot és telescombreries”- et defenen.
Menys mal!
Si fossis perfecte,
Deixaries als àcids crítics sense feina
I a les malaurades criatures que de tu en depenen...



© Carme Folch, 2011.

ALMA SULFUROSA

Alma sulfurosa es sin duda la mía
Noto la inquietud en tu seno
Debo dejar abierta la herida
Alma sulfurosa que se expresa sin medida.

Alma sulfurosa mueves mi mano por la cuartilla
Alma errante y arrepentida musitas pecados,
Ansias, alegrías. Dicta a mi corazón,
Resuena tu esencia en mi cabeza vacía.


No pienso. Sólo escribo.


Escribo tus súplicas, no permitas que te silencie.
Sólo tu puedes borbotear palabras, versos y rimas.
Empieza el estruendo, se remueven mis entrañas oníricas
Dime, te escucho, yo escribo, tu, Alma Sulfurosa, libérate:
Dicta, dicta, dicta...



© Carme Folch, 2011.

MALA COBDÍCIA

La terra tremola ufanosa
Amb clams de glòria i de llibertat
L’home s’alça erecte
Àvid de grandesa i de terres per abastar
La cobdícia, mala consellera
No és amiga de fiar.
Dèbils mortals egoistes, volem més
Sense, a canvi, res donar.


Plora el màrtir mortal, amb vils súpliques
Demana clemència i maleeix la seva sort
No és més ric el que més arreplega
Sinó aquell qui és feliç amb sa conhort
Les riqueses afebleixen l’ànima
Corrompen l’esperit i fan el cervell tou.
Si ens domina la cobdícia, ai las,
Cal cavar una fossa per enterrar-hi son agulló.


Pobres homes d’esperit feble,
Pobres ànimes sense perdó,
S’han perdut per una mala vida
S’han perdut pel seu mal cor.


© Carme Folch, 2011.

CATALANS DE MENA

Escolteu bona gent:
No sóc poeta expert
Però tinc bon sentiment.
Els anys han emblanquinat els meus cabells
La vida se’m reflexa en les arrugues al rostre
La experiència m’ha fet savi
I al mateix temps ignorant del temps modern.


Vull contar-vos una història: la més bella del món
Catalunya és nostra terra, Catalunya és nostra nació
I una llengua molt dolceta tinc per anomenar el món.
Sóc pobre, mes feliç, sóc pagès, més cofoi.
Més noble que cap cavaller
Més regi que cap sobirà
Estimo la terra, comtessa mare,
Orgullós de la modèstia i el bon fer
Orgullós de mon treball per guanyar el pa amb seny.


És ma terra molt petita
I modesta la seva gent catalana, van i venen.
Formiguetes enfeinades, discretes i sanes.
Tots junts formem una nació com a bandera
Amb el cor quadribarrat que ens agermana.



© Carme Folch, 2011.

NATURALEZA YERMA

El mar calma mi sed de ti
El fresco aire de la montaña
Llena mis pulmones de amor
Nada es paisaje si no estás aquí
No hay vida con este dolor; Naturaleza Yerma.

Me gustaría ser gaviota y volar
Ser cervatillo y correr a donde tu estás.
Sólo el sol conoce tus secretos,
Escucha la luna tu llanto y mi lamento,
Las estrellas brillan ciegas de amor de duelo.

Naturaleza infinita, naturaleza muerta.
No hay amor sobre la capa de la tierra,
No hay pasión bajo el cielo cubierto de espesa niebla
No hay vida sin tu presencia. Naturaleza Yerma.
¡Para Mundo y tráeme a Amor antes de que muera!.



© Carme Folch, 2011.