Incerteza, amor y otras dudas existenciales
"Agarrarse a un clavo ardiendo”,
a un extraño, a alguien de otro continente,
dicen que eso no es muy inteligente.
¿Y qué? Siempre suelo nadar a contracorriente.
No sabes quién es él, ni entonces sabias quien era,
¿la gente cambia? No es verdad: es una quimera.
Amor de contrabando, no es un amor realizado, sólo idealizado
Saber que te equivocas, que te lanzas al vacío,
un grito de auxilio, una señal de suicidio.
No es por venganza, la curiosidad mató al gato
pero yo soy una gata así espero caer de cuatro patas.
Destino: ¿qué me deparas? si me lo dijeras ya no tendría gracia.
Espérame, de la mano iré contigo y bajo tu abrigo
muéstrame mi porvenir desconocido.
Prometo no reclamar nada, pero si otra vida me pudieras dar
te aseguro repetiría esta por igual:
Sin amor, sin patria, sin reputación:
sólo naturaleza y libertad para sentirme realizada.
27 d’abril 2008
Incerteza, amor y otras dudas existenciales
25 d’abril 2008
Escriptors en actiu...
1-Ahir vaig escoltar dos escriptors que explicaven experiencies propies, va estar bé, sé que estic en bon camí només cal posar- s´hi i despres picar la porta de la gallina dels ous d´or... Sembla fàcil. No ho és gens. És una feina com qualsevol, s´ha de saber valorar i fer respectar.
2- La mitja Parker encara és a Londres, com l´Scott. Potser és un senyal per que hi vagi? allà podria escriure potser. Aquí és una mica dificil amb els aconteixements. Res d´especial però poca intimitat i intensitat, necessito un boom!.
L´idea de la novel.la continua viva, nomès cal que m´hi posi...
Us informaré de les novetats
3- Per què els hom.. són tan inútils? van nèixer així, un defecte biològic, genètic, els falta un xip o l´estructura mental té luminosis, algo no els rutlla...
Continarem investigant...
Teminator ´s time!

No fate,
no date
No future ahead,
Now it´s time to death.
For God´s sake there´s no faith,
how we will survive in a world
with a heart like the ice.
22 d’abril 2008
"IMMORTALITZAR"
"Immortalitzar"
Quina gran paraula, quin gran fet,
Tothom hi aspira, tothom ho preten.
Alguns ho aconseguiexen fent el mal
d´altres hi arriben per el Bé.
Què més dóna com s´hi arriba,
el que compta és el fet?
això creieu?.
Us diré un secret: Jo ho he aconseguit,
en el meu cor tinc gravats
els sentits i els plaers experimentats
que em vas donar tu oh, gran moment!
Des de aleshores ença Immortal esdevingueres
tancat en una imatge, en l´ànima, fet presoner.


